Al llarg del dia passem moltes hores junts, i la convivència no sempre és fàcil, tal com ens passa a la vida real i fora de l'escola. És per això que tenim moments de tallar el "treball" o, directament, de no començar-lo per tal de resoldre el conflicte que acaba d'ocòrrer o per tractar algun tema que ens preocupa com a grup.
Per a poder arribar a tractar un conflicte i, sobre tot, intentar resoldre'l, el primer pas del camí és la confiança entre alumne i mestre. Per això és molt important que als alumnes els arribe el missatge, tant des de l'escola com des de casa, de que el mestre tutor és la persona de referència a l'escola a qui acudir davant qualsevol inquietud, per tal de posar-li remei el més aviat possible i acabar amb l'angoixa que li pot generar eixa situació.
De vegades, la majoria, els conflictes són situacions punctuals que, una vegada tractades a l'aula, i comunicades a les famílies, segons la gravetat, no tornen a repetir-se. Però és que, quasi sempre, es tracta de problemes normals de convivència, ja que els xiquets, igual que nosaltres, tenen dies en els que s'alcen "un poquet creuats", i sembla que cap cosa els va bé. Això els provoca un malestar interior que potser no sàpiguen gestionar i acabe generant un malentés, bé perquè es dediquen a clavar-se amb altres companys, bé perquè al estar més sensibles, tinguen la sensació de que el món està en contra d'ells, tal com ens passa als adults quan tenim un dia gris. O no?
Una de les raons per les que, al tornar del pont, començarem a posar en pràctica la metodologia de l'aprenentatge cooperatiu és precisament per lograr que el grup classe tinga esperit de "grup", que aprenguen a ser equip, però de veritat, deixant a un costat la competitivitat i sent conscients de que treballar mà a mà amb els altres m'ensenya més coses de mi de les que jo mateix coneixia, a banda de que em permet conèixer molt millor també a tots els meus companys, em permet descobrir qualitats d'ells que ni sospitava que tenien, i ens ajuda a tots a que la nostra autoestima puje, ja que treballem junts sense sentir la crítica destructiva dels meus iguals, tot el contrari, ens acostumen a felicitar i reconèixer un treball ben fet i ajudem als que els ha costat un poc més i que, tanmateix, en alguna altra feina segur que destaquen.
La consciència de grup ens ajudarà a respectar-nos, a acceptar les nostres diferències com una cosa enriquidora i no com un motiu de conflicte, i així aconseguirem tallar molts dels malentesos que passen i que acaben fent-se més grans perquè ningú es veu capaç de dir: basta!
Hui precisament, Àngel ens ha portat una notícia molt trista relacionada amb este tema, i que segur heu escoltat els darrers dies, que contava com una xiqueta de 8 anys havia patit l'atac d'uns companys molt més majors i que havia acabat ingressada a l'hospital. Ens ha donat per a parlar molt, i per reflexionar sobre els nostres actes i les seues conseqüències.
En relació amb el tema de la convivència, el respecte, les relacions i els conflictes, us deixe un article sobre l'assajament escolar i el seu tractament a les escoles (està escrit en castellà), i aprofite per recordar que el famós terme "bullying" no es por utilizar a la lleugera, ja que es tracta d'un cas d'assatjament que sols es dóna quan una persona o grup de persones realitza accions negatives contra una altra persona, o grup de persones, d'una manera continuada, ja siga de forma verbal, física, social o digital. És a dir, que no podem confondre un conflicte punctual, normal dins de qualsevol grup que conviu, amb el (per desgràcia) conegut "bullying". Això sí, tant l'un com l'altre poden evitar-se si totes les nostres accions partixen del RESPECTE.
Una abraçada!
En poquet, nova entrada amb més fotos!
Bon cap de setmana a tots i totes!
