dimarts, 19 de setembre de 2017

BENVINGUTS A 1er C

Amb aquesta entrada i el nostre arbre dels records d'estiu, us donem la benvinguda a la nostra aula i a aquesta súper aventura com és el primer curs de primer de primària.

Al llarg d'aquest curs anem a caminar tots junts pel món de la lectoescriptura, ben agarrats de les mans perquè és un camí al que podem trobar alguna pedreta fastigosa... Però que de ben segur serà emocionant, i també estarà ple de moments satisfactoris quan comencem a arreplegar els primers fruits.

Un plaer tindre-vos prop i tindre els vostres fills cada dia.

Comenceeeeem! 😉

dilluns, 3 de juliol de 2017

CAIXA DE NAIALA

L'última caixa del curs (sense contar la que em vàrem fer dur a mi) va ser la de Naiala. I va ser la caixa de l'unitat 9 de socials, relacionada amb la història i les diferents èpoques i esdeveniments.
Primer de tot, Naiala ens va mostrar un mural molt complet que havia fet amb una línia del temps on es reflectien molt bé els diferents períodes tant de la prehistòria com de la història.
En el mural hi havia un apartat on estava escrit el següent missatge: DIBUIXA EL FUTUR, i Naiala va triar una companya per a que eixira a dibuixar com s'imaginava que viuríem els humans d'ací uns anys.






Després, Naiala va traure de la caixa la col·leció de DVDs de LA VIDA ES ASÍ, qué és una sèrie molt xula (de quan la majoria de nosaltres èrem menuts!) que reflecteix tots els períodes de la prehistòria i la història en uns dibuixos animats molt entretinguts, per tal de que triàrem un període i visionàrem la pel·li.




A més a més, va portar dins la caixa diferents disfresses adaptades a cada una de les èpoques històriques que havíem après, i un company de cada equip va eixir a disfressar-se per tal de poder construir una línia del temps "humana". Va estar molt xulo!








I per últim, al llarg d'algunes sessions aconseguírem veure el dvd que entre tots havíem triat per majoria: prehistòria i ROMANS!!! Com no!!!
Moltes gràcies Naiala pel súper treball, el teu esforç i la originalitat de la teua caixa. Va ser de molt profit tot!!




I des d'ací... sols em queda felicitar-vos a tots per tant de treball, tanta il·lusió, tanta imaginació i tantes coses que heu fet arrel de la nostra CAIXA DE CIÈNCIES!!! Jo també he après amb vosaltres, però sobre tot, he gaudit veient-vos gaudir!!

ENHORABONAAAA!!!

Noni Medina Ibáñez. Mestra d'anglés i primària.

CAIXA DE ZOE


Fa dos setmanes, Zoe va obrir la seua caixa de ciències que tenia relació amb el tema 8 de socials i que ens parlava del passat, el present i el futur.
La veritat és que va ser una caixa molt divertida i plena d'objectes curiosos.
Primer ens va llegir un parell de murals que contenien informació sobre els transports i els joguets del passat, present i futur. I, a més a més, ens va llegir una frase ben bonica que vàrem explicar i que podeu veure unes fotos més avall.
Va portar molts objectes perquè poguèrem comparar com ha avançat tot en tan poc temps: rellotges, joguets, suports de música...









Zoe ens va ensenyar tots els objectes que portava dins la caixa i anàrem explicant el seu ús i funcionament. El que més els va impactar va ser la cinta de cassete i l'explicació de com havíem de fer nosaltres quan èrem menuts per tal de tornar a escoltar una cançó!










I la sorpresa final ens va deixar bocabadats!!! Zoe va portar unes ulleres de realitat virtual, i després d'explicar-nos el seu funcionament, ens les va deixar provar conectades a un telèfon!! Vam alucinar tots !! 











Com sempre, la caixa de ciències va ser una manera original no sols de repassar el que havíem aprés sino d'ampliar coneixements sobre altres coses que de ben segur ja no oblidarem. Moltes gràcies Zoe pel treball ben fet, la il·lusió i l'esforç.



Noni Medina Ibáñez. Mestra d'anglés i primària.

diumenge, 4 de juny de 2017

Aportacions especials i taules de multiplicar

Aquestes últimes setmanes hem estat repassant taules i compartint els trucs que uns i altres sabem per tal de recordar-les de manera més ràpida, perquè amb tant de número és normal que ens fem un poquet d'embolic i que oblidem alguns resultats de vegada en quan. 
Així doncs, Víctor, Clara, Darío, Hugo i Zoe ens contaren alguns dels seus i va estar molt divertit i, sobre tot, molt profitós.

A més a més, com que també havíem començat amb la geometria, les figures planes i els polígons, quedàrem en que podríem buscar triangles i quadrilàters que formen part de la nostra vida, de la nostra realitat. Aleshores, uns quants han anant portant les seues investigacions i ja les han compartit, com Diego, Moisés i Iván, i altres les tenen fetes i encara han de llegir-les en alguna altra estoneta. I relatiu a aquestes aportacions dels quadrilàters i els triangles, Darío va dur un vídeo de Donald que ens va resultar una manera molt divertida de tractar esta unitat i aprendre coses sobre la relació entre la música i les matemàtiques que no sabíem! I també s'assabentàrem que l'autor d'una de les nostres novel·les preferides, Lewis Carroll, era matemàtic! Moltíssimes gràcies xics!!














I aquesta pissarrota plena de números i operacions no és altra cosa que el resultat de resoldre una de les preguntes que van sorgir a socials mentre parlàvem de com mesurem el temps: "I quants segons hi ha en un any?" I com que encara no en tenien prou, també vulgueren saber quants hi hauria a un segle. I així, entre altres coses, ens adonàrem que les multiplicacions són molt útils i que poden tindre molts pisos!!! I després d'això, ja tornàrem a aterrar a socials una altra vegada, clar. 😂😂😂


La setmana passada, arrel de les últimes unitats de socials i naturals, relatives a les màquines i el passat, Hugo ens va portar una cabina telefònica ben especial, de les que es podien trobar a qualsevol restaurant o café britànic o nordamericà fa uns quants anys, i que damunt funciona encara! Era súper bonic!
Vam explicar el seu funcionament i Noni ens va traduir les instruccions que portava escrites, perquè estaven en anglès. També va fer com que cridava els nostres amics del Pare Jofré i, per un moment, es va fer el silenci total a classe, perquè teníem de veres l'esperança de que algú ens contestara.
Noni diu que les nostres cares van ser un poema. Però tornàrem a fer silenci quan va dir que anava a demanar unes pizzes per dinar tots a classe! 😂😂😂😂😂😂😂
Moltes gràcies Hugo per aquesta aportació tan interessant, tan real i tan divertida!





També ens va portar una càmera no digital, de les de rodet d'abans, i ens va explicar com s'havia de fer per poder fer les fotos i com per poder usar el flash. Noni ens va explicar com es feia després per obtindre les fotos, ja que com que no en té pantalla no podem vore-les al moment i, a més a més, Hugo va fer una foto a cada equip i a tota la classe que... no sabem com hauran quedat perquè les fotos a estes càmares són tot un misteri!! Ja ens les ensenyarà quan estiguen revelatdes! Damunt, perquè poguèrem entendre millor el seu funcionament, ens va deixar agafar-la i provar a mirar pel forat que ens deia que havíem de mirar, mentre tancàvem l'altre ull per fer-ho bé. Tota una novetat per a nosaltres i un munt de records per a Noni. Gràcies!!!!












 Víctor va dur a classe els seus guants de raspall, que no tenen res a vore a cap guant que coneixíem nosaltres. Estaven tots folrats d'esparadrap i tenien la part on van els dits súper dura. Ens explicà que eixes proteccions de plàstic són necessàries per poder agafar la pilota quan va quasi pel terra, perquè si no els jugadors es farien molt de mal als dits. Tots volíem tocar-los i vore-los de prop, clar!! Mil gràcies Víctor per compartir una cosa tan teua amb nosaltres!



Noni Medina Ibáñez. Mestra d'anglés i primària.