diumenge, 4 de juny de 2017

Aportacions especials i taules de multiplicar

Aquestes últimes setmanes hem estat repassant taules i compartint els trucs que uns i altres sabem per tal de recordar-les de manera més ràpida, perquè amb tant de número és normal que ens fem un poquet d'embolic i que oblidem alguns resultats de vegada en quan. 
Així doncs, Víctor, Clara, Darío, Hugo i Zoe ens contaren alguns dels seus i va estar molt divertit i, sobre tot, molt profitós.

A més a més, com que també havíem començat amb la geometria, les figures planes i els polígons, quedàrem en que podríem buscar triangles i quadrilàters que formen part de la nostra vida, de la nostra realitat. Aleshores, uns quants han anant portant les seues investigacions i ja les han compartit, com Diego, Moisés i Iván, i altres les tenen fetes i encara han de llegir-les en alguna altra estoneta. I relatiu a aquestes aportacions dels quadrilàters i els triangles, Darío va dur un vídeo de Donald que ens va resultar una manera molt divertida de tractar esta unitat i aprendre coses sobre la relació entre la música i les matemàtiques que no sabíem! I també s'assabentàrem que l'autor d'una de les nostres novel·les preferides, Lewis Carroll, era matemàtic! Moltíssimes gràcies xics!!














I aquesta pissarrota plena de números i operacions no és altra cosa que el resultat de resoldre una de les preguntes que van sorgir a socials mentre parlàvem de com mesurem el temps: "I quants segons hi ha en un any?" I com que encara no en tenien prou, també vulgueren saber quants hi hauria a un segle. I així, entre altres coses, ens adonàrem que les multiplicacions són molt útils i que poden tindre molts pisos!!! I després d'això, ja tornàrem a aterrar a socials una altra vegada, clar. 😂😂😂


La setmana passada, arrel de les últimes unitats de socials i naturals, relatives a les màquines i el passat, Hugo ens va portar una cabina telefònica ben especial, de les que es podien trobar a qualsevol restaurant o café britànic o nordamericà fa uns quants anys, i que damunt funciona encara! Era súper bonic!
Vam explicar el seu funcionament i Noni ens va traduir les instruccions que portava escrites, perquè estaven en anglès. També va fer com que cridava els nostres amics del Pare Jofré i, per un moment, es va fer el silenci total a classe, perquè teníem de veres l'esperança de que algú ens contestara.
Noni diu que les nostres cares van ser un poema. Però tornàrem a fer silenci quan va dir que anava a demanar unes pizzes per dinar tots a classe! 😂😂😂😂😂😂😂
Moltes gràcies Hugo per aquesta aportació tan interessant, tan real i tan divertida!





També ens va portar una càmera no digital, de les de rodet d'abans, i ens va explicar com s'havia de fer per poder fer les fotos i com per poder usar el flash. Noni ens va explicar com es feia després per obtindre les fotos, ja que com que no en té pantalla no podem vore-les al moment i, a més a més, Hugo va fer una foto a cada equip i a tota la classe que... no sabem com hauran quedat perquè les fotos a estes càmares són tot un misteri!! Ja ens les ensenyarà quan estiguen revelatdes! Damunt, perquè poguèrem entendre millor el seu funcionament, ens va deixar agafar-la i provar a mirar pel forat que ens deia que havíem de mirar, mentre tancàvem l'altre ull per fer-ho bé. Tota una novetat per a nosaltres i un munt de records per a Noni. Gràcies!!!!












 Víctor va dur a classe els seus guants de raspall, que no tenen res a vore a cap guant que coneixíem nosaltres. Estaven tots folrats d'esparadrap i tenien la part on van els dits súper dura. Ens explicà que eixes proteccions de plàstic són necessàries per poder agafar la pilota quan va quasi pel terra, perquè si no els jugadors es farien molt de mal als dits. Tots volíem tocar-los i vore-los de prop, clar!! Mil gràcies Víctor per compartir una cosa tan teua amb nosaltres!



Noni Medina Ibáñez. Mestra d'anglés i primària.