dimecres, 18 d’octubre de 2017

Aportacions especials... Quan compartim fem equip!


Quan portem a classe llibres, experiències o qualsevol informació relacionada amb el que estem treballant o amb algun tema del nostre interés... Intentem buscar una estoneta per poder compartir eixos "tresors" amb la resta del grup.
Últimament hem tingut unes quantes aportacions que ens han aportat coses molt positives: primer perquè l'alumne o alumna que intervé està deixant a un costat la vergonya i està aprenent a "enfrontar-se" a un públic; i segon, perquè la resta de companys, quan la informació ve d'un igual, posen encara més atenció i aprenen de manera més significativa.
Tot són avantatges! I és que l'escola deu ser moltes més coses a banda de fer sumes, fer lletres i fer fitxes. Hi ha moltíssims aspectes que podem cultivar amb el simple fet de "compartir coneixements".

Per la qual cosa volem donar-li les GRÀCIES a:

- Claudia: per contar-nos la seua experiència cuinant amb Ferran Adrià, i explicar-nos tan be com va fer el pastís de xocolata amb ell.
- Júlia: per portar una disfressa de pirata súper completa, feta amb paper per ella, i que ens ha permés (els cinc minuts abans d'anar a dinar) vestir a Erik, el company que ella va triar, amb la seua disfressa i la xaqueta de Garfio, i a ella mateixa de capitana pirata, per cantar la nostra cançó pirata! Olé la creativitat!
- Pepa: per portar un llibre súper xulo del cos humà que ens ha salvat hui l'hora d'educació física, perquè plovia a manta i ens hem quedat a classe, i perquè tant en naturals com en E.F estem treballant el nostre cos.
- Adriana: per portar una versió del conte de Peter Pan, perfecta per llegir en una estoneta que hem tingut, fora de l'aula, mentre escoltàvem i miràvem caure la pluja i els trons. Ha sigut màgic!
- Júlia de 1er B: per passar a la nostra classe amb una cistella ben pleneta de fruits de la tardor i ensenyar-nos tots amb molta paciència, justetament hui que sembla que la tardor ja vol quedar-se de veritat! GRÀCIES!

Quan compartim coneixements, curiositats i idees, a més d'aprendre... Fem equip!!

Gràcies i enhorabona!!!

dimarts, 17 d’octubre de 2017

¡Queremos ir a "Nunca Jamás"!

¡Vaya manera de comenzar un martes cualquiera!

La llegada a clase hoy ha sido una auténtica sorpresa... ¡Nuestras mesas y sillas estaban llenas, llenitas, de polvo de hadas y de estrellitas verdes, plateadas y doradas!

Estaba claro que Peter Pan y Campanilla tenían mucho que ver con esto. Y por si nos quedaba alguna duda, hemos descubierto una carta escrita por Peter y unos retratos suyos que ha dejado para colorear. Y en ambos lados, la carta y los dibujos, la misma invitación: OS ESPERO EN NUNCA JAMÁS.

Obviamente, estamos ideando maneras de llegar, pero ni Noni ni Natalia lo ven muy posible, porque aunque Peter Pan nos haya dicho que la dirección es "la segunda estrella a la derecha"... ¡Anda que no hay estrellas! ¡Y además habría que subir hasta ellas primero! Pero seguiremos ideando.

Estamos felices porque Pan ha hecho el esfuerzo de aprender a escribir en minúsculas para poder contestarnos. Y entre eso, y la magia que nos han dado los polvos de hada, hoy hemos trabajado como nunca.
Primero hemos hecho dos páginas de mates que no eran nada fáciles, o como dice Noni: "això és de segon de primària!". Después, hemos podido pintar y decorar a Peter Pan, porque nos moríamos de ganas. Y aún nos ha dado tiempo a escribir en castellano parte de nuestra aventura de hoy... ¡Todo eso antes de salir al patio! Si es que no hay nada como creer en la magia para hacerlo posible.😉

¿Sabéis de qué nos hemos dado cuenta también? De que no somos 1er C de "Campions" como decía Noni... Somos 1er C de CAMPANETA (Campanilla). ¡Menuda emoción llevamos todos con el descubrimiento! Porque poco a poco todas estas casualidades van teniendo sentido...

Mientras pintábamos a Peter hemos estado escuchando la continuación de la historia de John Buck, "El pirata que va robar les estreles", que empezamos a leer ayer en la biblioteca del cole, y que fue uno de los regalos de Garfio.

Noni y Natalia insisten mucho en que leer nos da poderes porque nos lleva a mundos maravillosos, y que por eso Wendy y sus hermanos consiguieron llegar a Nunca Jamás. Nosotros... estamos en ello. Poquito a poco, y cada uno a su ritmo, seguro que somos capaces de llegar lejos, lejísimos.

Esta tarde, cuando lleguemos a casa, ya os contamos más cosas. 😊