Dijous va vindre a la nostra escola Xavi, mestre d'educació física i cap d'estudis a l'escola especial de San Cristòfol, que està a Sagunt, i li va acompanyar Jose, un altre mestre d'allí que és tutor d'un dels grups.
Com que divendres havíem d'anar a visitar-los, vingueren a contarnos primer com d'especial és l'escola que ens anàvem a trobar i com d'especial és tot el seu alumnat.
Xavi ens va fer entendre molt bé que, com sempre diu Noni, la diferència és enriquidora i que, igual que no sabem si un menjar ens agrada o no fins que no el tastem, no podem saber si una persona ens agrada o no fins que no la tractem i li donem l'oportunitat de demostrar-nos com és.
Aleshores, divendres ens pujàrem al bus amb molta il·lusió i moltes ganes de conèixer estos xiquets i xiquetes especials dels que havíem estat parlant en classe al llarg de la setmana en diferents ocassions.
La rebuda tan alegre i animada que ens varen donar no va ser més que el principi d'una experiència súper bonica i súper necessària. Vam fer un munt de proves per equips, que va ser la manera en que vam poder conèixer tots i totes els que van allí a escola i també els mestres que treballen amb ells, que es nota que són persones amb una sensibilitat especial, com els seus alumnes.
Nosaltres, per la nostra banda, ens vàrem integrar molt bé en els equips i vàrem posar molta voluntat en aconseguir totes les proves, però sobre tot en gaudir d'aquestes personetes tan especials que havien parat la seua marxa normal sols perquè anàvem nosaltres a veure-los.
GRÀCIES PER LA VOSTRA REBUDA I PER LA VOSTRA ESTIMA DESINTERESSADA, TANT D'ALUMNES COM DE MESTRES! Gràcies per obrir-nos les portes de la vostra escola i dels vostres cors, i també un poquet més els ulls i la ment, que falta fa hui en dia.
A la vesprada, ja en la nostra escola, NECESSITÀVEM parlar i intercanviar impressions del que havíem viscut, dels alumnes especials que havíem conegut de matí i de com ens havíem sentit.
Tots arribàrem a la mateix conclusió: que els alumnes de San Cristòfol són feliços, especials i molt feliços, i que no es queixen mai, sino que fan, viuen i somriuen.
Aprofitant que la senyo Elena, mestra de 1er B, va treballar a aquesta escola com a tutora 6 anys, fins el curs passat, i que això ja la converteix en una mestra especial, la vàrem convidar a la nostra classe una estoneta per contar-li la nostra experiència amb els seus alumnes i per a que ella ens contara els súper poders que té cadascun d'ells. Sí, sí, perquè per si no ho sabieu, els alumnes de San Cristòfol tenen súper poders, i també tenen "cazos" (com el que té Lorenzo, el protagonista del conte "El cazo de Lorenzo").
Però és que sabeu què? Que resulta que tots tenim un "cazo" que portem amb nosaltres tota la vida, i de segur que també tenim un súper poder que ens fa súper especials.
Per això, més que conèixer sols amb els ulls, deuríem intentar conèixer les persones amb el cor, que és el gran detector de súper poders.
Gràcies senyo Elena pel teu temps i per acabar de fer redó un dia tan bonic i especial!
I gràcies a tots vosaltres, alumnes de 2nB, per GAUDIR amb tanta naturalitat d'aquest dia i per regalar la vostra estima als alumnes d'aquesta escola tan especial. Estic súper orgullosa de vosaltres i dels vostres cors.
Noni Medina Ibáñez. Mestra d'anglés i primària.
